13/06/2015 Les 300 persones assistents ahir a la nit a La Mirada del poeta es van aplegar a l’exterior de la Biblioteca de Tordera on, passats cinc minuts de dos quarts de deu, i després de la senyal del director artístic del projecte, Bruna Cappagli, van accedir a l’interior de l’equipament. Les veus de la coral d’adults del Teatre Clavé conferien l’ambient sonor a l’espai pel qual el públic transcorria enmig de fotografies de gran format acompanyades de versos, producte, tots ells, del taller de ‘Text. Paper. Imatge’ que s’ha dut a terme durant els darrers mesos i en el qual han participant una cinquantena de persones. En sortir de la Biblioteca, els guies van indicar el camí que va haver de seguir el públic. Carrer Santa Llúcia amunt, passant per un passadís creat per alumnes de l’Escola de música del Teatre Clavé, que asseguts i amb punts de llum, marcaven el ritme i el compàs d’aquest tram d’itinerari. Ja al Teatre Clavé, al vestíbul, el color trencava amb el blanc existent i persistent durant tot el recorregut. El color amb el qual, en aquell mateix moment, els alumnes de l’Aula de belles arts del Teatre Clavé usaven per impregnar els arbres, el riu i altres elements del paisatge descrit al llibre infantil El sol es pon de Narcís Comadira. I un cop dins de la Sala Gran, “Quarantena” de Comadira va tornar a escena en una proposta de teatre de màscares realitzada per l’Aula de Teatre d’Adults del Teatre Clavé, seguida d’una peça de dansa aèria de la mà dels alumnes de l’Escola de Dansa. La tercera parada de la passejada va ser la plaça de l’Església. Allà, els actors del grup de teatre Setimig van recitar alguns poemes més breus del llibre En quarantena. I ho van fer des d’òptiques i perspectives si més no, peculiars: des de dalt del campanar de l’Església, sobre el rellotge de l’Ajuntament o enfilats dalt d’un arbre. Les banderoles del carrer Sant Antoni van enllaçar amb el darrer punt del recorregut: el Parc de la Sardana. Allà, de nou, fragments de ‘Quarantena’ recitats per en Carles Vendrell i la Carmina Sans, i el grup de teatre italià Perché la notte (Bolonya) que juntament amb els guies van descobrir un enorme cub que contenia un collage de fotografies realitzades, moltes d’elles, pels participants del taller ‘Text. Paper. Imatge’ i concebut pel fotògraf Xavi Palomera. Els versos de ‘Bons propòsits’ van servir per encarrilar el final de La Mirada del poeta, moment en què els guies van recollir la pedra que cada membre del públic havia dut durant tot el recorregut. La pedra, símbol del record, d’allò perdurable, que ens fa ser qui som en cada moment. L’acte d’ahir va posar punt i final a les activitats de la quarta edició de La Mirada del poeta, un projecte organitzat conjuntament per l’Ajuntament de Tordera, la Fundació Teatre Clavé i la Biblioteca de Tordera, amb el suport de la Diputació de Barcelona.
Una pedra entregada al públic i que calia portar durant tot el recorregut, com a element perdurable, de record. Diverses portes que marcaven els punts d’accés a espais sagrats, poètics. I el color blanc, de puresa, de neutralitat, asèptic; símbol i imatge del fet d’estar en quarantena. Aquests van ser els tres elements al voltant dels quals es va estructurar el recorregut simbòlic de La Mirada del poeta, que va comptar amb una escenografia amb cert aire d’origen japonès, asiàtic.
>> Consulta les fotografies de La Mirda del poeta 2015 AQUÍ